Cinc diferents personatges es reuneixen en una peculiar estació de tramvia, estan nerviosos, desubicats, només tenen una cosa en comú…esperen.
Estan llestos per a anar-se, fugir… I el tramvia està allí esperant-los, però mai ix.

La banda de música jamaicana i llatina de l’Alcoià i el Comtat, amb un parell d’EP a l’esquena, presenta en directe el seu nou treball, Ai, mare, en què estretix els vincles entre la música popular del Carib i el Pacífic amb la música popular valenciana.

Un solo amb un punt desastrós. Teatre de carrer i teatre físic es fusionen en una peça on el somni d’un comediant orgullós es converteix en un malson, a mesura que els elements i el públic s’involucren, portant-lo de dalt a baix en 35 minuts.
Envoltat de desenes de poals, els problemes creixen quan s’adona que la gravetat sempre gana, i que, si més no ho desitges, l’aigua cau.

La novel·la d’Isabel-Clara Simó ha estat imprescindible en la nostra literatura, emocionant i commocionant-nos. La revolució del Petroli d’Alcoi en el 1873, el món industrial, amb una classe obrera oprimida i predominant ha marcat la idiosincràsia d’aquest poble forjat sota els batecs de les seues fàbriques.
Viatgem amb Júlia, una jove treballadora, els debats ètics apareixen, es converteix en una senyora, però havent de pagar un preu molt alt. Júlia és una dona de fusta, que ha hagut de sobreviure fent servir la seua intel·ligència i tenacitat.

La Banda és una família nòmada i caòtica. Cinc divertits personatges, que no poden ser més diferents i diversos entre si, però que es complementen a la perfecció.
La Banda trenca motles, ix de qualsevol estructura o limitació. Són equip, treballen units, es diverteixen, comparteixen coneixement i experiència, són diferents, però poden i saben entendre’s.

Constantment assetjats per la tirania del fer, oblidem que podem detindre el temps sempre que vulguem, sincronitzar-nos amb un temps que no busca. El mal del segle: estar ocupat.
Preludi a la lentitud és un poema sonor, és una meditació col·lectiva, és un anhel de detindre’ns, és un manifest.

Tocororo és un jove humil que arriba a la ciutat a la recerca de nous horitzons. Al llarg del seu camí, enfronta nombrosos obstacles que li fan qüestionar la seua decisió: com d’importants són les seues aspiracions? Paga la pena pagar tan alt preu? Tocororo coneixerà l’amor i triarà per ell mateix el curs dels seus passos en aquest pintoresc espectacle, inspirat en els costums, balls i ritmes cubans.

Quan tot és d’una forma i creus que res pot ser diferent. Quan sents que alguna cosa vol eixir de tu, però no saps com començar. Quan ni tan sols saps què és el que et produeix tanta inquietud. Hi ha una dictadura de color blanc. Però, per accident, un dia emergeix el color. Violent, atrevit, irreverent. Llavors sents que ja no hi ha tornada enrere, que tiraràs del fil per a traure això que està dins de tu.

El Oripandó de José Mercé és el resultat d’un llarg i intens treball de conceptualització, composició i producció al costat d’Antonio Orozco. El músic barcelonés ha destil·lat en ell dos anys i mig de converses i confidències amb el cantaor gadità i la seua família.

És l’any 2021 en el planeta Terra, a saber, quin en Mart.

El Oripandó de José Mercé és el resultat d’un llarg i intens treball de conceptualització, composició i producció al costat d’Antonio Orozco. El músic barcelonés ha destil·lat en ell dos anys i mig de converses i confidències amb el cantaor gadità i la seua família.

“El meu nom és Nada Voskova. Al meu país Nada significa esperança.”

Així s’inicia aquesta peça on una dona anomenada Nada ens narra els seus records i com va sobreviure després de fugir del seu país. Fugir per a viure. Nada es basa en el trauma del refugiat, de l’immigrant per la guerra, en els conflictes silenciats i el text d’Eduardo Galeano Los Nadies.

El Misantrop viu reclòs en el camp amb la seua filla, però ‘La Muchacha’, com la crida l’autor, desitja descobrir el món. A través d’ella coneixerem la situació de la dona a la Grècia clàssica i l’acompanyarem en la seua cerca de llibertat i de nom. També s’unirà al seu viatge el déu Pan, encarregat de presentar-li a Sóstrato, fill de la propietària de l’hotel rural, que s’enamora de la filla del Misantrop… Ací comença la comèdia.

Amb Trenzadas participem del viatge de tres dones cap al descobriment de l’enorme poder de la sororitat, que els permetrà sobrepassar qualsevol límit i superar qualsevol impediment que la vida els pose davant. Amb humor i poesia, Trenzadas ens presenta tres dones fortes, tres dones de circ que es donen suport les unes a les altres.

En un jardí de Lesbos, illa entre Orient i Occident, la poeta Safo ha convocat a les Muses protectores de l’art per a saber què serà del seu nom. Les deesses detenen el seu joc per a iniciar a Safo en un viatge a través del temps: d’Ovidi al segle XXI, dels versos perduts a una subhasta en Christie’s. Però també ens acostarem a la Safo humana, a l’artista que tocava en noces i va cantar al desig per diferents dones. Safo va inventar la nostra manera d’entendre l’amor. Aquesta nit, de la mà de les Muses, intentarem entendre-la a ella.

2078. El món ha canviat molt. El menjar ve en sobres, l’aigua es pren en pastilles, els animals han desaparegut i el paisatge és totalment diferent.
Quatre personatges han vingut a celebrar el teu aniversari, o el teu, o el teu… Quatre amics t’han portat regals, regals que t’ajudaran a entendre com hem arribat fins ací.

Philippe Jaroussky i Thibaut Garcia ens porten per un complet recorregut melòdic, de la delicadesa dels mestres anglesos al dramatisme de Schubert, del crepuscular Abendempfindung de Mozart als centellejos ibèrics en El mirar de la guapa de Granados; passant pel refinament típicament francés de Fauré i Poulenc, la melodia del qual À sa guitare presta títol al programa.
Aquests dos músics i còmplices es converteixen en relators incomparables, atents a la subtilesa dels textos que aborden, en una vertadera fusió de paraules i notes.

L’espectador tindrà una invitació per a conéixer a Miss Beige i ficar-se al llit amb ella compartint així secrets d’alcova. Un tribut a totes les heroïnes gregues que han passat per aqueix escenari: Penélope, Antígona, Hècuba, Andrómaca, Lavinia, Ariadna, Dido, Electra, Medea, Clitemnestra, Fedra, Les Amazona, Les troianes, Les perses, Las bacants, Les suplicants (…) representades totes per Miss Beige.

Vida és un espectacle de dansa on el masculí i el femení estableixen un diàleg mitjançant el cos, més enllà del gènere. És un cant a la tendresa, al diàleg, a la trobada, al dubte, a l’amor, a la calma i al temps. La dansa contemporània com a vehicle, seguint els compassos de la bossa nova, el jazz, dels ritmes brasilers i les músiques de compositors i cantautors valencians, amb ressons mediterranis.

En la hora encendida és la revisió d’Andrés Marín de La siesta del Fauno, vertadera pedra de toc de la dansa moderna. Sobre la música de Debussy, Marín, acompanyat de la ballarina Lucía Vázquez, posarà en marxa els ressorts del seu personal arcà flamenc, encarnant l’energia, els perfils i els escorços d’un faune si potser més angulós i descarnat.

Abril de 1917. Les treballadores de Doyle & Walker Ammunition de Sheffield estan menjant sandvitxos al pati de la fàbrica. Els seus marits, germans, pares… estan en el front i per aqueixa raó són les dones les que ara treballen, a la fàbrica que proveeix a l’exèrcit d’armament. Però aqueix dia, en trobar una pilota abandonada al pati, Rosalyn, Violet, Olivia i les altres comencen a jugar.

Ladies Football Club és un espectacle de teatre musical amb text de Stefano Massini i direcció de Sergio Peris-Mencheta.

Peus Dalt és un espectacle de circ contemporani sense text, que combina diferents llenguatges escènics: circ, veu, teatre i moviment, amb un toc d’humor.

Aquiles, fill de la deessa Tetis i del mortal Peleo, va ser un dels grans herois de la mitologia grega. De tots els que van lluitar en la Guerra de Troya va ser el més reconegut. El seu paper en la guerra va ser decisiu per a la victòria dels grecs. Malgrat les seues qualitats sobrehumanes, Aquil·les era mortal. L’extrema fortalesa, crueltat, arrogància i bellesa d’Aquil·les es va convertir en el prototip de tots aquells que volgueren pagar per viure una vida il·lustre, perillosa i accelerada.