Trumpetz naix de les inquietuds de dos trompetistes valencians, residents a Barcelona, pel house i el jazz.
Nacho Duato torna als escenaris d’Espanya a través de la seua nova jove Companyia Nacho Duato, que recupera algunes de les seues coreografies més icòniques i brinda l’oportunitat de tornar a fer vibrar al públic amb les obres que tants èxits va collir durant els 20 anys que el coreògraf va dirigir la Companyia Nacional de Dansa. Jardí Tancat és l’Òpera prima de Duato i sens dubte una de les obres més importants i significatives de la seua extensa obra; Duende és fruit de la seua atracció per la música de Debussy; Na Floresta és un tríptic musical que recrea la bellesa de les selves amazòniques, arreplegant directament del folklore l’essència mateixa de la seua esplendor.
ESTRENA
f. LIT i PIR. Metàfora combinada de sons de trons, carcasses, textos i masclets on les paraules escrites es convertixen en ritme, en soroll, en emocions compartides i moviments explosius.
f. ART. Instal·lació escènica participativa amb caràcter inclusiu i contingut poètic creada per a generar una catarsi col·lectiva en moments de celebració artística.
Iconos o la exploración del destino és un monòleg d’humor que reflexiona sobre el destí en la tragèdia grega. Desfilen per este espectacle les grans figures icòniques de Medea, Èdip, Antígona i, finalment, Hècuba. L’exploració del destí ve de la mà d’una exposició comparada d’esta força determinant (el destí) en la vida dels herois tràgics i així mateix en els relats de la mitologia hindú, on el concepte de karma inclou en el dinamisme del destí, el concepte de llibertat.
L´appel du vide (La crida del buit) és la forma poètica que tenen els francesos d’explicar el vertigen que sentim davant l’enorme poder que tenim de prendre una decisió que canviaria completament la nostra vida. El vertigen no és la por de caure, sinó el desig de volar. Est un espectacle de circ i teatre inclou disciplines circenses com a bàscula coreana, ports acrobàtics i acrodansa.
Un solo amb el qual Christine Cloux reivindica el paper de la dona madura en l’àmbit de la dansa professional. Corps Seul evoca la memòria de les danses viscudes al llarg de la seua carrera professional.
Un solo amb el qual Christine Cloux reivindica el paper de la dona madura en l’àmbit de la dansa professional. Sovint apartades per raons d’edat, moltes vegades invisibilitzades, poques dones aconseguixen mantindre la seua presència activa en els escenaris. Corps Seul evoca la memòria de les danses viscudes al llarg de la seua carrera professional. Una lenta mutació corporal des del més profund de les seues vivències que desemboca en el plaer d’oferir i compartir el ball.
Per què hi ha guerres que continuen considerant-se justes? Les Troianes. Fucking Nowhere incomoda en les preguntes i dona veu a les víctimes: la població civil i, en especial, les dones i els seus fills. Les nostres troianes són belles i herètiques, són crit i són música, rialla i campana. Perquè la història no té per què estar condemnada a repetir-se. Perquè aquesta vegada elles escriuen el final.
Esta peça ens parla de tots els factors que estan posant en perill l’Albufera de València amb la intenció de reflexionar juntament amb el públic sobre les mesures que hem de prendre perquè això no succeïsca, ni allí ni en cap un altre lloc. La tradició, la naturalesa i el treball en el mitjà agrícola són el suport per a construir un futur millor i sostenible per a tots.
La jove cantautora de La Palma s’ha obert pas en el panorama musical gràcies a una prodigiosa veu i a una sensibilitat exquisida. Al setembre de 2023 va rebre la seua primera nominació als Latin Grammy en la categoria de Millor Cançó d’Autor per ‘La raíz’, sobre el volcà de la seua illa. Tanca ara la gira de presentació de la seua exitosa primer àlbum ‘Con cariño y con cuidado’ amb concerts com el que oferix a Sagunt.
Un espectacle de clown i teatre gestual que ens submergix en un món passat i particular per la seua estètica i la seua bellesa poètica, i ens atrapa amb la capacitat de joc i improvisació dels seus personatges. Una història d’amor i guerra coronada per un “Gran Final”.
Artista invitada: Carmen Linares
Jondo, del primer llanto, del primer beso és una història de desamor… Cinc quadres de dansa per a cinc personatges de la literatura de Lorca que compartixen amb el cant flamenc la pena de qui observa i escolta esta expressió social i racial d’orígens borrosos. La creació de les coreografies flamenques és del ballarí principal, Eduardo Guerrero.
Acrobàcies, balls, cançons i molt humor en un espectacle que estrena a Sagunt la seua versió de carrer.
Espectacle de teatre de carrer que visibilitza l’ofici teatral des de la paròdia dels grans clàssics i els estereotips que els envolten. Una comèdia gestual, en clau de clown, per a tots els públics.
Medusa, el temut monstre de l’antiguitat amb cabells de serp i mirada petrificadora per a tot aquell que gosara mirar-la, mor decapitada per l’heroi Perseu, qui entrega el cap de la Gorgona a la deessa Atena com a símbol de victòria. Així ens han contat sempre la història, però… i si els fets ens els narrara la mateixa Medusa? Seria tot igual?
R.E.M. és un viatge al món dels somnis, una reflexió i un treball de recerca d’objectes en clau de circ per a tots els públics que aconseguix teixir un relat oníric sembrat de les nostres pròpies inquietuds.
Medusa, el temut monstre de l’antiguitat amb cabells de serp i mirada petrificadora per a tot aquell que gosara mirar-la, mor decapitada per l’heroi Perseu, qui entrega el cap de la Gorgona a la deessa Atena com a símbol de victòria. Així ens han contat sempre la història, però… i si els fets ens els narrara la mateixa Medusa? Seria tot igual?
Vivim envoltats de persones i altres éssers vius. Per què prenem en consideració unes vides i altres no? Podem empatitzar amb un arbre, un peix o un ocell? Com ens pot transformar l’intent de posar-nos a la seua pell?
La faula d’esta comèdia, fruit irreverent de la unió entre el teatre de Nieva i el d’Aristòfanes (autor original), és una invocació a la deessa Pau, amb totes les dificultats que esta noble voluntat comporta…
Esther és la jove cantautora pop de Vinaròs Esther Querol. Amb el seu àlbum debut Les cartes que mai vaig cremar, amb el qual es va situar com una de les veus referents del pop valencià.
Colomet és el projecte de Paloma Aparici, qui emergix com una figura prometedora en el panorama de la música urbana. A Sagunt presenta el seu disc de 2024 Blau.
Escrita fa més de cinc-cents anys, Tirant lo Blanc és un pilar de la literatura cavalleresca i una de les obres més importants de la nostra herència compartida. Ara, este muntatge, vincula les aventures del mític personatge amb els conflictes contemporanis, establint paral·lelismes amb els relats nacionals que ens contem en la societat moderna. Una història plena de perills, amors i conflictes que ressonen, a través del temps, fins al món actual. El clàssic de Joanot Martorell com mai l’havies vist abans.
Festa de clausura
Verbena no és una festa a l’ús. Sí, és alegre, es balla, està plena de poètica. Verbena és el que la vida vol, i ja això és suficient.