Don Gutierre, un cortesà provincià, arrogant i envanit i Gonzalo, el seu cosí, acudixen a casa del seu oncle Don Pedro a Madrid. Don Pedro espera que un dels dos jóvens, siga del grat de Brianda, la seua filla. Però Brianda, està enamorada del Marqués i la seua cosina Mencía, estima Don Gonzalo. A partir d’ací, tindran lloc un tropell de situacions equivoques, sent Don Guiterre el blanc de les burles pel seu egocentrisme i autocomplaença.
Intèrprets: Paula Braguinsky, Josep Manel Casany, Sandra Cervera Perís, Marta Estal, Aina Gimeno, Antonio Lafuente, Toni Misó, Laura Romero, José Juan Sevilla, Guille Zavala
Text: Guillén de Castro
Dirección: Rebeca Valls
Versió: Chema Cardeña
Disseny de escenografia: Luis Crespo
Disseny i realització de vestuari: Pascual Peris
Il·luminació: Mingo Albir
Composició musical: Víctor Lucas
Disseny de maquillatge i perruqueria: Inma Fuentes
Coreografia: Renata Edison Valls
Construcció escenografia: Background Producciones
Ajudant de direcció: Diego Braguinsky
Auxiliar de direcció: Merche Román
Assessors de verso: Gabriel Garbisu / Toni Misó
Mestre de esgrima: José Juan Sevilla
Cartel: Boke Bazán – Nociones Unidas
Fotografia: Vicente A. Jiménez
Mediació: Maribel Bayona
Equip Tècnic, comunicació, promoció IVC
Coordinació tècnica IVC: Enrique Ferrer, Carmen Huerta
Producció executiva IVC: Esther Moreno
Direcció adjunta Arts Escèniques IVC: María José Mora
Producció: Institut Valencià de Cultura
Guillem de Castro va escriure ‘El Narciso en su opinión’ entre 1612 i 1615. Una divertida comèdia d’embolic vodevilesca del Segle d’Or valencià considerada precedent de l’anomenada «comèdia de figurón».
Sota l’aparença d’una comèdia d’embolic divertida, àgil i absurda, l’obra amaga una reflexió profunda sobre la condició humana. Parla de l’ego i de la imatge que construïm sobre nosaltres mateixos, alguna cosa que connecta amb el nostre temps. Parla de les màscares que utilitzem, de la por enfront de l’amor, de la mentida enfront de la veritat, del reflex enfront de la realitat, de l’aparença enfront de l’ésser. A més, les dones de l’obra apareixen com a personatges valents, intel·ligents i capaços d’enfrontar-se a les situacions malgrat la seua falta de llibertat.
El vers exigix precisió, escolta, ritme i treball en equip però a més també oferix un repte i un plaer poc habitual actualment en el nostre ofici: acostar-nos al pensament de Guillem de Castro i comprendre com va imaginar els seus personatges i com va voler que arribaren a vostés, el públic. Perquè no ho oblidem, el principal objectiu d’estes obres era divertir i sorprendre amb enginy i emocionar a través de la paraula.
Tant de bo aconseguim recuperar eixa festa dels corrals de comèdies i captivar-los hui amb esta divertida comèdia creada amb humor, narcisos, versos, música, sorpreses, molt d’amor i per este equip meravellós.
Rebeca Valls
