Èdip rei és una de les tragèdies gregues que perviuen en el nostre imaginari de la manera més clara i evocadora. Una obra commovedora com cap altra que conserva intacta la seua capacitat per a conduir l’espectador a un àmbit mític on els homes i els déus interactuen d’una manera misteriosament solidària. Una obra que ens transcendeix i ens connecta amb un sentit mitològic de l’existència que encara hui continua expandint els nostres sentits i que ens aporta una emoció metafísica difícil d’explicar.

… I arribà la festa. Ha passat temps, però estan de nou junts, celebrant. Deixant arrere les pors i les limitacions, desplegant cadascú els seus encants, que són molts, autèntiques proeses. Cinc diàbolos molt balladors, un bosc de cordes, un duel de bicis, un helicòpter amb peus i mans, unes pilotes amb molt de ritme. Hi ha qui vola alt i hi ha qui es tira a terra per a esquivar uns malabars despietats. Una bona festa amb música i un il·lustre i misteriós homenatjat. Un retrobament amb moments inquietants, divertits, avorrits i desconcertants. Sopla! és un estat, és una atmosfera, és un líquid rosa, és confeti.

Pandataria és una illa de l’arxipèlag de les Poncianes (mar Tirrena), on exiliaven, en l’època de la dinastia julioclàudia, les dones de l’imperi que no s’adequaven a les normes. Julia la Major va ser la primera i després d’ella la seua filla i la seua neta en diferents moments. La vida en l’exili en una illa tan xicoteta i sense possibilitat d’eixir podia arribar a ser molt avorrida i asfixiant. Però Pandataria com a illa-presó, va arribar a representar el paradís dels oblidats.

Full House és un espectacle sense text de teatre físic i música en viu que ens planteja, a través d’una rondalla contemporània, el tema de la convivència, abordat des de la diversitat de cultures i la necessitat de compartir. La història de Coala, Gos i Cavall va de veïnats. Una rondalla moderna que tracta sobre els desafiaments que suposa superar diferències: Coala vol estimar el món (sencer); Gos vol estar en pau (sobretot); Cavall simplement té molta (però molta) energia. Però l’arribada d’un nou veí pot canviar les coses…

Cospress és un espectacle de teatre físic, d’objectes i sense paraules. Amb to poètic, irònic i surrealista, l’obra parla de l’obsessió pel culte al cos. Mostra dues dones víctimes de la seua pròpia lluita per a aconseguir l’encaix en el model perfecte. Acariciant la mort, a qui obeeixen com a titelles sense voluntat pròpia, arribaran a la no acceptació i a la bogeria.

Aquesta proposta té la intenció de portar-nos de travessia per les càlides aigües mediterrànies. Al llarg de les seues costes bressolades per les ones i un so encantador, que sorgeix del diàleg entre les guitarres, tiorba i tots els instruments puntejats de la tradició mediterrània interpretats amb les cordes barroques de l’Arpeggiata i les càlides veus de Maria del Mar Bonet qui s’uneix a aquest projecte al costat de Vincenzo Capezzuto i sota la direcció de Christina Pluhar.