Portada >  > notícies > 'Carta' en Sagunt a Escena
'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

'Carta' en Sagunt a Escena

09 d'agost de 2021

'Carta' en Sagunt a Escena

El dissabte al teatre romà, la creadora Mónica Calle de la companyia Casa Conveniente de Lisboa, ens va presentar la seua darrera obra “Carta” un espectacle arriscat, que va generar entre els assistents opinions ben diferents, el debat està servit.

Al Festival Sagunt a Escena en les seues 38 edicions, hem pogut gaudir de creacions contemporànies que susciten un ampli ventall d’interpretacions, recordem amb vivesa la desconstrucció del mite d’Àiax per part de la companyia grega Attis Theatre, el seu director Theodoros Terzopoulos va fer un exercici de minimalisme estructuralista a l’edició del 2008, a La Nau, que encara el retenim a la memòria. El mateix amb Israel Galván,“Fiesta”, presentada al teatre romà l’agost del 2017, li va passar un itinerari semblant, opinions confrontades,  dissensions, passions i alabances a parts iguals.

Ara és el torn de Mónica Calle, com ella mateixa reconeix, no busca el consens, la unanimitat associada a un artefacte teatral li fa por, vol crear discussió que no polèmica, la seua creació és un crit contra aquest món que oprimeix a les dones. Intuïm com a marc referencial al “Café Müller” de la seua admirada Pina Bausch, a l’actitud performativa de Marina Abramović i una aproximació musical a la Simfonia núm. 7 Ludwig van de Beethoven pròpia de l’escola seqüencialista.

“Carta” admet un ample ventall de mirades, des del discurs interpretatiu clàssic lineal, que busca la llum sobre l’estructura de l’obra, l’anàlisi del seu guió, catalogar el gènere escènic pertinent per establir els elements correctes per a la seua classificació o bé apropar-se a “Carta” des de l’emoció, deixar que els sentiments més bàsics ens provoquen un estat anímic  a cada passa que avança l’obra. La directora ha facturat un espectacle valent, trenta dones nues amb cossos no normatius racialitzats i una ficada en escena colpidora, partint del jo per arribar al nosaltres. Les premisses conceptuals no estan en discussió, la sororitat no es qüestiona, va més enllà, de l’emoció i de les idees, del coneixement dels marges, de la semiòtica del cos nu de les intèrprets.    

“Carta” és una metàfora narrativa i visual que escenifica la subjectivitat  d’un grup de dones lluitant contra la història, extenuades per l’esforç físic ingent i extenuades per la cosificació permanent al qual les sotmet el sistema.
 
Caldria destacar la feina realitzada pel tècnic de llums de la companyia, que ha portat al pintor cubà Rubén Fuentes a la següent reflexió: “Debo decir que pude deleitarme en Sagunt de los juegos de claroscuro que producían las luces que viniendo de los laterales, dibujaban en las carnes las gradaciones de brillo, luz directa, medio tono, sombra cimera, luz reflejada y sombra proyectada. Se evocaban en mi memoria las pinturas tenebristas de Caravaggio (1571-1610), o para ser más cercano, las del pintor valenciano nacido en Xàtiva, José de Ribera (1591-1652). Otros momentos me recordaban un ensayo japonés: cuando los focos aparecían por detrás produciendo contraluces, o cuando la luz se ausentaba completamente dejando ver siluetas que fantasmagóricamente se entremezclaban. Me refiero al célebre “Elogio de la sombra” de Jun'ichirō Tanizaki (1886-1965). Ahí el autor habla de lo importante que es para el arte oriental la percepción en zonas oscuras de las habitaciones, solo así se puede apreciar el misterio de las formas, que se pierde en medio de iluminaciones homogéneas en las cuales podemos distinguir cada parte del objeto. Se pierde así toda sugestión y posibilidad para que el espectador reinvente lo que no ve, o que simplemente lo deje como ausencia necesaria para acentuar lo visible. 

Organitza

Patrocina

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Sagunt a Escena

Tel. +34 963 53 92 00
comunicacio_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Sagunt a Escena

RECUPEREM L'ESCENA 

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info