Elektra.25

Atalaya, porta 25 anys adaptant grans textos del teatre clàssic universal sense perdre el seu reconegut llenguatge contemporani que va començar fa quasi quatre dècades. Per això en Elektra.25 volem commemorar aquesta xifra, que coincideix amb els 25 anys des de la mort de el nostre referent del teatre més trencador –Heiner Müller- i els 25 segles del naixement d'un dels tres pares de la Tragèdia Grega –Eurípides-.

En aquest muntatge hem traçat un pont entre l'Electra dels grans poetes grecs i els qui la van adaptar al segle XX: Hoffmansthal, Sartre i el propi Müller, especialment. És aquest aspecte de la ‘universalitat’; en el temps el que més volem recalcar en la nostra visió de la Tragèdia.

‘Elektra’; posseeix una forta càrrega emotiva pel fet que la seua ‘leit motiv’; essencial ha perdurat a través dels temps: ‘la venjança’, que ha sigut i continua sent l'origen de molts conflictes al llarg de la història de la Humanitat.

L'objectiu en abordar aquest mite és generar en el públic un interrogant entorn de la “venjança” i al temps transmetre a l'espectador emocions alienes a les quotidianes; no es tracta de contar la història de ‘Elektra’; ni que l'espectador s'identifique amb algun personatge, sinó de provocar en l'espectador la catarsi que promoga sensacions que no pot experimentar en cap altre lloc o esdeveniment de la vida quotidiana

El cor és qui marca, durant la pràctica totalitat de l'obra, el ritme i el to  emocional.En aquest sentit els càntics ètnics i les coreografies adquireixen una potència per damunt de els propis personatges. La interpretació coral és sant i senya molt recognoscible en el llenguatge de Atalaya