Pandataria és una illa de l’arxipèlag de les Poncianes (mar Tirrena), on exiliaven, en l’època de la dinastia julioclàudia, les dones de l’imperi que no s’adequaven a les normes. Julia la Major va ser la primera i després d’ella la seua filla i la seua neta en diferents moments. La vida en l’exili en una illa tan xicoteta i sense possibilitat d’eixir podia arribar a ser molt avorrida i asfixiant. Però Pandataria com a illa-presó, va arribar a representar el paradís dels oblidats.
Tard o d’hora s’havien de trobar. David Moreno i Cristina Calleja uneixen la seua sensibilitat en un espectacle màgic i delicat, i evidentment en el seu hàbitat natural, pels aires… Un piano de cua penjat a 8 metres d’altura serà la porta al seu món singular. Una oda a l’amor, a la superació, als anhels de l’ésser humà, a la bellesa de la vida. Una trobada entre dos mons on la música serà el llenguatge universal que transforme l’irreal, allò somiat, en un món on tot és possible. Parem el món per un instant i transformem-lo en un lloc per a somiar. Poesia en estat pur, música, dansa, acrobàcia, videoprojeccions i llums ens transportaran a un univers únic i apassionant. “ENCANTITZA’T!” Vine i FLOTA amb nosaltres.
Aquest treball parteix de la peça de sala Anhel, guanyadora de tres premis de les Arts Escèniques Valencianes en 2022 (Millor Espectacle de Dansa, Millor Direcció – Cristina Gómez i Anna Estellés, i Millor Ballarina – Paloma Calderón). A cavall entre la dansa contemporània, la performance i el teatre físic, aquest duo trencador s’endinsa en l’essencialitat animal i la cruesa dels cossos. De gran plasticitat, la seua bellesa és salvatge i hipnòtica. Tot un exercici de tendresa, escolta i afecte i, alhora, un viatge inquietant per llocs incòmodes i oblidats que ens parla de la incapacitat per a domesticar les pulsions i instints més primaris.
Després de la peça es projectarà el videodansa Inland, treball vinculat al projecte escènic i dirigit per Gema Iglesias i Cristina Gómez.
VORÀGINE és una necessitat de contar, reflexionar, visibilitzar i denunciar una realitat que es queda al marge i que es tracta de manera anecdòtica. La desigualtat, el masclisme, la violència, la por, les agressions sexuals i la seua impunitat és un tema que ha de ser tractat amb delicadesa i consciencia però sobretot a viva veu, a viva dansa i al carrer.
OMMA és una història de compartir i de transmetre. En aquest nou treball, el coreògraf hongarés Josef Nadj, ha reunit un grup de huit ballarins provinents de Mali, Senegal, Costa d’Ivori, Burkina Faso i els dos Congos. Junts, formen un sol cos: negre. Un cos plural en què cadascú afirma el seu propi llenguatge, la seua identitat, la seua pròpia dansa: un bucle de retroalimentació captivador entre grup i individu que ens porta, inevitablement, a l’ésser humà com el fet universal. Josef Nadj va treballar amb l’artista Miquel Barceló en la coneguda peça Paso Doble, ara dèsset anys després, estrena per primera vegada a l’estat, la seua nova creació, un espectacle impactant, una tornada a les arrels de la dansa, que recull elogis pels escenaris arreu d’Europa.