Nacho Duato torna als escenaris d’Espanya a través de la seua nova jove Companyia Nacho Duato, que recupera algunes de les seues coreografies més icòniques i brinda l’oportunitat de tornar a fer vibrar al públic amb les obres que tants èxits va collir durant els 20 anys que el coreògraf va dirigir la Companyia Nacional de Dansa. Jardí Tancat és l’Òpera prima de Duato i sens dubte una de les obres més importants i significatives de la seua extensa obra; Duende és fruit de la seua atracció per la música de Debussy; Na Floresta és un tríptic musical que recrea la bellesa de les selves amazòniques, arreplegant directament del folklore l’essència mateixa de la seua esplendor.

Un solo amb el qual Christine Cloux reivindica el paper de la dona madura en l’àmbit de la dansa professional. Corps Seul evoca la memòria de les danses viscudes al llarg de la seua carrera professional.

Un solo amb el qual Christine Cloux reivindica el paper de la dona madura en l’àmbit de la dansa professional. Sovint apartades per raons d’edat, moltes vegades invisibilitzades, poques dones aconseguixen mantindre la seua presència activa en els escenaris. Corps Seul evoca la memòria de les danses viscudes al llarg de la seua carrera professional. Una lenta mutació corporal des del més profund de les seues vivències que desemboca en el plaer d’oferir i compartir el ball.

Esta peça ens parla de tots els factors que estan posant en perill l’Albufera de València amb la intenció de reflexionar juntament amb el públic sobre les mesures que hem de prendre perquè això no succeïsca, ni allí ni en cap un altre lloc. La tradició, la naturalesa i el treball en el mitjà agrícola són el suport per a construir un futur millor i sostenible per a tots.

Artista invitada: Carmen Linares

Jondo, del primer llanto, del primer beso és una història de desamor… Cinc quadres de dansa per a cinc personatges de la literatura de Lorca que compartixen amb el cant flamenc la pena de qui observa i escolta esta expressió social i racial d’orígens borrosos. La creació de les coreografies flamenques és del ballarí principal, Eduardo Guerrero.

Festa de clausura

Verbena no és una festa a l’ús. Sí, és alegre, es balla, està plena de poètica. Verbena és el que la vida vol, i ja això és suficient.